La distància carrega els mots amb tot l'amor amb què es poden escriure. Sovint cal·ligrafies impossibles, i un enyor agredolç que s'instal·la en el traç agressiu i angulós de la impaciència. Paraules-escuma de semàntica que absorbeix els matisos i les interpretacions. Tenir-te tan a prop m'esperona la llengua i reinventa l'idioma del tacte. Els dits es desvetllen, el text s'adorm: ja no calen missatges per embastar les nits amb els dies.
Feia estona que no comentava res. Tanmateix no he deixat de llegir-te. Una passada Anna!!! (de Mca)
ResponEliminaEi, que t'he trobat a faltar! :)
ResponElimina