No trobo els hiverns que vaig guardar al calaix per a les situacions d'emergència. Potser s'han fos, potser han emigrat cap al nord. Els buscaré entre les pàgines dels llibres que no obro fa temps. Els dies que fan olor de neu potser s'amaguen darrere l'esquerda que obren les paraules que algú altre va escriure mentre jo pensava en tu, i en totes les metàfores.
Però ja ho saps que cometre un hivern és una cosa dolenta, almenys si fem cas als Antònia Font...
ResponEliminaHo sé però, de vegades, hi ha Rússies petites d'una rasca insuperable que em sobrevenen i em sorprenen...
ResponElimina