mans fredes

Dir l'hivern amb llavis de cartró és mans fredes, tacte de paper. Digues llana, doncs, teixeix un sospir de sol, digues un poema ocre que s'arrapi a la veu. Elèctrics, tempesta de calfreds, no deixem que el gel s'acomodi a l'esquerda, que l'eixampli durant la nit. Fabriquem moments-iglú, digues l'amor amb accent de vellut, amb deix de termòmetre i dècimes de febre. Ser galernes, calabruix.

Estimem-nos sota zero, sí.

2 comentaris

© an ↔ na
Maira Gall