21.10.15

fusta

Hem arrelat l'un al cos de l'altre. 

A una espurna de distància, 
quan ens diem en estius incendiaris, 
invoquem el nom de la fusta.

Hem après a cremar sense consumir-nos.
/

2 comentaris

  1. miqueldijous, 22 d’octubre, 2015

    Costa a vegades trobar les paraules per lloar un poema. Ho faig sense paraules :-)

    ResponElimina
  2. anna g.dijous, 22 d’octubre, 2015

    Moltes gràcies, miquel :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall