Oceans a deshora. El temps es passeja per l'angoixa que amara el pit amb escafandre i sabates de plom. Ara que sembla que et manca l'aire, jugues a desordenar la tarda, a esbarriar les hores que donen nom al vespre.
Al cafè de mitja tarda, tot surant a la deriva, trobes el petó de bona nit d'un fill que se t'està fent gran i el rescates -i et rescates- amb la cullereta.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada