LOS AMANTES PLATÓNICOS

Sin tocarse la piel, construyen caricias y besos imaginarios alrededor de sus cuerpos. Los amantes platónicos se aman sin abrazarse sobre un lecho de ausencias y desencuentros. Entre las sábanas del pensamiento, saborean un momento perfecto. Su instante de amor ideal.

BAISERS. KISSES. KÜSSEN. BESOS. PETONS

"Fer-se un petó no és el mateix que petonejar-se. El petó primer és un gest fundacional. El petó no es roba. El petó se sembra i creix. El petó llargament somiat ens fa sentir el gust de les platges després de la soledat. El petó té gust i l'identificaríem entre molts altres petons. De petons se'n fan molts, però hi ha petons extraordinaris que no es busquen sinó que es troben. No són els que es fan a petició dels convidats a la boda. A vegades el petó extraordinari és el petó desconegut en el moment del comiat. A vegades es posa damunt l'espatlla com una papallona o com un d'aquests famosos gripaus que acaben convertint-se en prínceps. No hi ha una estadística demoscòpica dels petons. Són vibracions que potser es resolen en elles mateixes, però que deixen una empremta al cor semblant a la que els aviadors de guerra marquen al fusellatge dels seus avions.

De petons mai no n'anem sobrats. Però entre la bijuteria i la joieria, la memòria dels petons sap perfectament el que hi ha."

Joan Barril, Sobre l'amor

D'UN SOL GLOP

Em bec l’enteniment
d’un sol glop.
Se m’enriolen
les ganes de viure.
Tanco els ulls.
T’abraço ben fort.
No vull caure d’aquesta nit
que em giravolta al cap.
L’amor m’esclata a dins.
Se m’esberla el cos.
Estic plena de papallones
i somriures.
No hi ha mots
ni records
esquitxats a les parets
de la memòria.
L’alcohol els ha esborrat.
Tots.

PÀTRIES I BANDERES

De la nit al dia, gràcies a la campanya electoral d’una coneguda multinacional sueca, cadascú de nosaltres va esdevenir president de la república independent de casa seva. El dia de la investidura del càrrec, amb els honors sota el braç, vaig passejar pels carrers de sempre, tot contemplant com a cada pati, a cada balcó, hi onejava la bugada estesa: peces de roba de tots colors, particulars combinacions amb olor a democràcia i a suavitzant que formen la bandera d’aquestes petites pàtries nostres que tornem a conquerir cada tarda en tornar de la feina.

PENSAMENTS DE COTÓ FLUIX

Grinyola la son. L’amor s’adorm tot fent becaines. La lluna s’amaga al melic de la nit. Lladrucs de gos. Gargots de guix sobre la foscor. Vull teixir teranyines als badalls que foraden aquesta realitat inconsistent feta de pensaments de cotó fluix i mercromina; cosir amb un fil de veu botons de nacre a la vora del temps. Em retallo. Em respiro. M’esborro. M’oblido. Aquesta nit no sé què escric; em cruixen els mots a cada pas de la ment.

“Potser llavors les galàxies seran un
grapat de pètals al servei d’una amant
perduda i jo viuré com el caçador
que tensa una mirada sense retorn
per descobrir que l’eternitat és
una paràfrasi del fàstic.”

Hèctor Bofill, fragment de ¿Quan arribarà el viatge que em separi de mi?, inclòs a La reconstrucció de l’aristocràcia