elefants de cotó

Que càpiga l'espectacle de la tarda en un sol finestral. Seure a primera fila i, tot contemplant el lent peregrinatge dels núvols cap a enlloc, com elefants de cotó, preguntar-se si, a les nits, la pluja que els dorm a dins somia amb tempestes o amb deserts.

telegram

Now time and distance melt away

No digital delay

And some things can be written down

But we're too shy to say

'Send me an e-mail that says I love you'

Pet Shop Boys

Començar a estimar les pantalles que em duen les teves paraules quan la teva veu és a hores de distància. Com s'estimen les finestres que emmarquen un pam de cel, un retall de sol, la façana coneguda, un esquitx de flors, un grapat de verd. Com estimàvem les cartes antigues, i el particular codi morse de les margarides. 

Orfe de pètals i paper, avui en dia l'amor és el rastre veloç dels mots travessant l'aire. Fins que arriba l'hora en què el verb escrit es torna tacte. 

repetir

Hi ha paraules que, de tan gastades per l'ús, brillen. Com algunes pedres de certs camins.

revolució

Com captaires moderns, mendiquem i esgarrapem minuts al rellotge. Canviem vestit i corbata per pistola i passamuntanyes, i atraquem el banc de les hores.

Visca la revolució.

sense cita prèvia

Lluny dels temps de guerra, la calma relativa és llegir tempestes marines al clos d'una tassa de cafè, corrues de formigues sota la pell i aquest escriure't cartes impossibles amb mots en ple desgel des de l'adreça del desig, exiliat al país de les baranes i els hiverns. Que dir 'futur' és expectatives i primaveres, però també és saber-nos més enllà de la immediatesa del tacte, dels colors dels focs artificials, de l'esclat elèctric dels calfreds.  

Lluny de la solitud de les trinxeres, inventem una pau inquieta d'abrils i roselles. Que tornin els carpe diem sense cita prèvia, en visita inesperada, i estimem-nos sense futur un dia qualsevol.