Que càpiga l'espectacle de la tarda en un sol finestral. Seure a primera fila i, tot contemplant el lent peregrinatge dels núvols cap a enlloc, com elefants de cotó, preguntar-se si, a les nits, la pluja que els dorm a dins somia amb tempestes o amb deserts.
Tan bonic i suggerent com les formes capricioses que adopten els núvols
ResponEliminaMaría José
Gràcies, María José :)
ResponEliminaMuy buenos micros por aquí.
ResponEliminaIncreïble. M'estic empatxant de bellesa llegint-te.
ResponElimina(una fidel lectora teva. Laia)