18.2.14

mantra

Mantres casolans, crosses improvisades. Aferrar-se a un vers intens, a una frase d'una bona cançó perquè t'ajudi a creuar fins a l'altra riba del dia, la de l'herba més verda, la dels adjectius més amables, allà on les carícies esperen. 

Rimes que grinyolen, restes de naufragis que no suren prou. Com costa trobar bons poemes, i ja no es fan cançons com les d'abans.

3 comentaris

  1. Quanta raó tens, Anna!! Ja no es fan cançons com les d'abans, d'aquelles que et fan respirar a fons i t'amanyaguen els sentits...
    "Yesterday, all my troubles seem so far away..."



    ResponElimina
  2. Els Beatles sempre són un bon exemple :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall