Creure's perdut en un mateix. Que el temps t'alliçoni, que t'ensenyi a tornar a trobar els senyals, a saber llegir novament les indicacions que et duen a casa. I lentament tornar al regust de boca conegut de les pròpies paraules.
Quan vas a la deriva, tan sols és qüestió de prendre el timó del pànic, acomodar el vertigen, ensinistrar l'espera. I, com a un gos fidel, posar-li un nom. Paciència.
Avui m'ho deia un alumne...ser pacient ensenya més que aquell que sempre ensenya les dents. Serrar i recollir els encenalls...
ResponEliminaGràcies, Anna! :-)
A tu, cantireta! :)
ResponElimina