Nits de plom que ens arrosseguen cap al fons de tots els oceans possibles que neixen entre els ulls i la foscor. Escafandres, astronautes que ballen al compàs de la respiració, inventari de sorolls coneguts, la mar de l'asfalt en calma. Les pors surten de cacera: tauronets petits que es mengen la son amb forquilla de plata. Batec, minut, oxigen, bombolla, parpella, trenc d'alba. El matí, com una platja blanca estesa al sol, i la nit, fil de coco lligat als dits per recordar-la.
Univers Antonia Font, m'encanta!
ResponEliminaMaría José
No entenc res, però amb aquestes paraules, i sobretot aquest títol, no em podia estar de comentar. Wa yeah!
ResponEliminaHo he fet per provocar-te :)
ResponEliminaHo sabia!
ResponElimina