Ara que se'ns desfà la tarda en tots els matisos del gris i hores cansades que s'escolen entre els coixins del sofà, em pregunto on van a parar els dies somorts, els verbs que pronunciem sense esma, els versos que se'ns escapen, els gestos que ningú sap veure, els nervis que s'amaguen a les ungles un cop ha passat el concert, l'examen o el recital; el temps que es perd, desorientat; aquella peça del trencaclosques que no trobes, o els somnis que no recordem en despertar.
En algun lloc indeterminat entre la gola i l'estómac, el cau del buit. La llar dels forats negres.
Paperera de reciclatge.
Paperera de reciclatge.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada