29.5.17

mantra

Remor de cavalls al galop, a la sang. 
Se'm precipita per dins una vida 
que encara no conec, 
una tardor que se m'arrapa a les pestanyes 
per no caure al fons de la mirada. 
I em dic, et dic, us dic un i altre cop 
-com un prec, com un mantra- 
perquè plogui avall aquesta por que ho taca tot 
amb un tel de color de fulla seca, 
d'ametlla amarga.

24.5.17

cardíac

Un ai al cor atropellat pel batec en trànsit que cerca la sortida del laberint que són les costelles quan la por pren el pit i el senyoreja. Mastegues déjà vus que són ecos de tots els possibles futurs que viuen a les cançons que envelleixen amb tu.

La fúria que creix dins l'embull intricat d'una sola possibilitat té gust de foc i menta.

23.5.17

distància entre dos punts

Tornes a l'ahir durant un instant
per esmenar un avui 
                                                   mal dibuixat.

Malgrat l'ajut de la línia recta,
el camí a recórrer cada cop és més llarg.
I no hi ha dreceres.

19.5.17

peep show

Trencadís de vides pseudoideals. Petites felicitats que componen una façana darrere de la qual amaguem tota la merda. Digues voyeurs digitals, digues e-xhibicionisme, digues Instagram.

14.5.17

entre línies

Ningú no ens ho va dir, això.

Ningú no ens va dir que 
la vida s'ha d'escriure entre línies 
per entendre-la millor.
© an ↔ na
Maira Gall