La meva boca
maldestra
no sap dir-te com t'estimo.
Llavors et parlo amb les mans,
amb els ulls,
amb la pell.
Et parlo en la llengua
-tendra i humida-
d’aquells que obliden tots els mots
en el desordre amnèsic
hipnòtic
del desig i el sexe.
La meva boca
maldestra
no sap dir-te com t'estimo.
Llavors t'escric pàgines en blanc,
silencis monosíl·labs,
pensaments bilingües,
carícies magnètiques.
T'escric aquest amor
sense tinta,
amb totes les seves lletres,
a l’abisme nu de la teva esquena.
25.12.07
MALDESTRA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tot escoltant "L4" d'Eduard Canimas (gràcies) ;)
ResponEliminaPodria escriure els pitjors versos
o els més absurds, aquesta nit al metro.
Podria fer-me via morta,
no sortir mai més a fora.
Podria escriure per omplir-me
els forats negres o provocar-me el vòmit.
Podria dir-te que t'estimo
Que ets l'últim tren nocturn
Una espiral en moviment
Tremolosa fulla, un ocell.
Avui quan surti de la cova
serà de nit i et vindré a veure.
Si vols pujar al meu cos de nàufrag
agafa't fort que ens porta l'aigua.
Et lleparé com les onades
les esquerdes submergides.
I ara puc dir-te que t'estimo
Que ets l'últim tren nocturn
Una espiral en moviment
Tremolosa fulla, un ocell.
Àngel de la guarda, dolça companyia...no entra tan directe com el primer però està prou bé.
ResponElimina...aquí, amb els Mil cretins del Mozó :)
L.