El vent d’aquesta nit s’ha endut les vocals del diumenge i desperto enmig d’un dia sense sentit. Em bec el diari amb llet ben calent, i començo a llegir el cafè per la darrera plana, com sempre. Abandono la dissecció d’aquesta inèrcia de viure només començar: únicament trobo consonants entre les caselles blanques i negres d’un autodefinit sense definicions, ni motivacions ni perquès. Noto com se’m regira l’estómac. Avui el món gira massa ràpid. O potser és aquesta por de perdre't. O tots aquests somnis mal païts.
Ai, aquests dmngs! I si anem a buscar unes vocals ben acolorides per pintar el d'avui? Petons, maca.
ResponEliminaPer una mena de llamp còsmic sense determinar, has estat nominada i distingida amb el premi...
ResponEliminaPerdona'm l'atreviment...
ResponEliminat'he deixat una cosa a casa...
sense compromís...
petonet dolç :¬)*