Creo que no te quiero,
que solamente quiero la imposibilidad
tan obvia de quererte
como la mano izquierda
enamorada de ese guante
que vive en la derecha.
Julio Cortázar, Salvo el crepúsculo
He demanat la lluna als Reis. Una lluna dibuixada amb fets i paraules. I estic segura que no me la duran malgrat haver-me portat bé.
Ja ho té, això de demanar impossibles. Amb els impossibles, però, també s'hi acaba vivint bé. I no segueixo. Petó de festes.
ResponEliminaDona de poca fe!
ResponElimina... a mi un any em van regalar "la lluna en un cove", i semblava un impossible...
ResponEliminaara la tinc emmarcada al peus del llit...
"emmmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la pared,
jo tinc un nom i amb guix l'escric a sota"
-deia la Maria Mercè Marçal-
=;)
No, bitxo, els impossibles no existeixen!
ResponEliminaBon any nou:)
Abraçades salades!