Tanco els ulls. Respiro profundament. Miro dins meu durant uns instants per veure de què estic feta. Sóc un cúmul de petites renúncies i victòries. De somnis desgastats i d’il·lusions noves de trinca dins d’una pell feta de dies i nits mal cosits. I de vegades em fa l’efecte que la vida se m’escapa per les costures.
No t'angoixis. Segur que la vida et surt per les costures només una estoneta perquè no es vol perdre els llums de Nadal que has comprat a palades. Bones festes, Bitxo.
ResponElimina