Deu anys d’absències. Deu anys de moments que es van marcir esperant-me. Res no havia canviat en aquell local des de la darrera vegada. Només jo: emocionada, respirant aquell aire tan carregat de records, amb deu anys més sobre les meves espatlles.
(sóc un palíndrom)
El méscuriós en aquests casos, és que els records fan la mateixa olor... encara que hagin passat deu anys...
ResponEliminaSí, i jo pensava que farien olor a florit... però no :)
ResponEliminaVas marxar?
ResponEliminaVas fugir?
T'esperaven nous reptes?
....
Te n'has arrepentit?
ptons.
sidlia, m'hi vaig quedar i vaig gaudir d'aquell instant. Com ho havia fet el darrer cop feia deu anys :)
ResponElimina