La banda sonora d’aquest vespre de diumenge és un blues que duu el meu nom. Les hores de calma llisquen suaument sobre la pell brillant de marfil i xarol negre de les notes d’un piano, que he fet meves sense demanar-ne permís a l’autor. Perquè formo part d’elles. Part d’aquest blues que duu el meu nom.14.1.07
ANNA'S BLUES
La banda sonora d’aquest vespre de diumenge és un blues que duu el meu nom. Les hores de calma llisquen suaument sobre la pell brillant de marfil i xarol negre de les notes d’un piano, que he fet meves sense demanar-ne permís a l’autor. Perquè formo part d’elles. Part d’aquest blues que duu el meu nom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Qui deia allò de "m'agrada el blues"? Petó.
ResponEliminaHo deia el Quico Pi de la Serra. I un tal L. :)
ResponEliminaJa m'ho semblava a mi. Ara, jo diria que també ho diu un tal C. ;-)
ResponElimina