Bitxo, l’amor sempre acaba trencant un cor. Ara bé, el sublim, és quan són els dos cors els que s’esmicolen a l’hora. Entén les meves paraules, tenint en compte que les he abocat pensant en traumatismes positius. Fes tu el mateix. Lluita, val la pena. Tu un dia em vas receptar una bona dosi de paciència —remei que no et podré acabar d’agrair mai—, deixa’m que jo ara, te’n recepti una d’insistència. Un petó molt fort.
A mi tb sempre s'em trencar l'amor a les mans,em consolo pensant que no era el meu i la veritat no se si és un consol o es la realitat!em decanto per la segona!jeje
Pitjor si no s'arriba a tocar. Bé, no n'estic segur.
ResponEliminaPotser perque no s'havia fixat en l'etiqueta de "Fràgil"...?
ResponEliminaBitxo, l’amor sempre acaba trencant un cor. Ara bé, el sublim, és quan són els dos cors els que s’esmicolen a l’hora. Entén les meves paraules, tenint en compte que les he abocat pensant en traumatismes positius. Fes tu el mateix. Lluita, val la pena. Tu un dia em vas receptar una bona dosi de paciència —remei que no et podré acabar d’agrair mai—, deixa’m que jo ara, te’n recepti una d’insistència. Un petó molt fort.
ResponEliminaperò li va quedar un delicada poesia visual
ResponEliminaA mi tb sempre s'em trencar l'amor a les mans,em consolo pensant que no era el meu i la veritat no se si és un consol o es la realitat!em decanto per la segona!jeje
ResponEliminapensa que potser només és un esguinç...
ResponElimina