Llamp. Llampec. Gotes al vidre. Un, dos, tres... El tro. Cada cop més fort, cada cop més proper. La tarda va perdent llum mentre fuig amb la calor. Ballen les lletres del llibre damunt el llit. O tremolen els mots sobre el blanc de la pàgina, “del tot indefens(os) davant dels hostils imperis alienígenes”? El xàfec m’atrapa auscultant el brogit de la tempesta. El contorn de les cases es difumina; l’aigua dibuixa un nou riu. Llamp. Llampec. Gotes al vidre. Un, dos, tres... El tro. Cada cop més lluny, cada cop menys intens.
Aquest ja és una altra cosa.
ResponEliminaQuim Monzó + Monzoni, hahahaha! Ben trobat...
...ai, no! Que és Mazoni...uf, estic espès. Bé, però m'agrada igual :)
ResponEliminaL.
M'alegro que t'agradi :)
ResponEliminaContestant comentaris a hores intempestives, ja veus, jo que dormia... Festeta del veí adolescent :(