Ja queden lluny aquelles tardes farcides d’hores de jocs, berenars i deures d’escola en què ens enlairàvem del nostre particular món sobre un estel de color blanc o de la mà de tres globus. Tot saltant entre els núvols vàrem aprendre els adverbis de lloc amb Epi i Blas, a assaborir el gelat de pinya del Conde Draco, i a descobrir la poesia extravagant i de veu ronca d'aquella senyora gran anomenada Gloria Fuertes.
Pienso mesa y digo silla,
compro pan y me lo dejo,
lo que aprendo se me olvida,
lo que pasa es que te quiero.
La trilla lo dice todo;
y el mendigo en el alero,
el pez vuela por la sala
el toro sopla en el ruedo.
Entre Santander y Asturias
pasa un río, pasa un ciervo,
pasa un rebaño de santas,
pasa un peso.
Entre mi sangre y el llanto
hay un puente muy pequeño,
y por él no pasa nada,
lo que pasa es que te quiero.
7.8.07
UN GLOBO, DOS GLOBOS, TRES GLOBOS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"La Luna es un globo que se me escapó..." :)
ResponEliminaESCRIBO
ResponEliminaEscribo sin modelo
A lo que salga,
Escribo de memoria
De repente,
Escribo sobre mí,
Sobre la gente,
Como un trágico juego
Sin cartas solitario,
Barajo los colores,
Los amores,
Las urbanas personas
Las violentas palabras
Y en vez de echarme al odio
O a la calle,
Escribo a lo que salga.
Gloria Fuertes
...i la cometa blanca!! Ja no ho recordava!
Quan la llegeixes uns anys més tard i fora d'aquell context, la cosa canvia, oi? Trobo que aquest poema t'escau, Litus ;)
ResponEliminaPer això l'he escrit ;) Bona nit.
ResponEliminaL.
També ho tinc a la memòria, clar que... els berenars eren dels meus fills! Els meus records es remunten a les “marionetas de Hertha Frankel” saps qui vull dir, o encara no havies nascut?
ResponElimina:*)
Ramon, quina il·lusió! Ui, d'aquesta senyora alemanya i els seus titelles, només n'he vist imatges aïllades en blanc i negre... A finals del 1972 encara sortia per la tele? Potser els meus ulls de bebè li van dedicar alguna mirada :)
ResponElimina