Una quarta part de cansament. Tres quartes parts de realitat i un toc de vitalitat esgotadora de nen de quatre anys. Avui no hi ha lloc per a nosaltres dos. Asseguda al sofà, hi ha moments que penso que la vida és un còctel que s’ha de beure ben fred per dissimular-ne aquell punt d’amargor.
...vegui's a l'IKEA a mitja tarda. Agitat, no remenat, que deia aquell. Espero que, almenys, no s'equivoquin amb les referències :)
ResponEliminaL.
Ui, L., tu també ets dels que veuen vi amb ve baixa? O dels que -com jo- a aquestes hores ja no veuen res? ;)
ResponEliminaI què en fas, de l'oliva sevillana?
ResponEliminaCom t'entenc! ;)
ResponEliminaAnònim, assaborir-la. Això sí, l'oliva ha de ser farcida d'anxova: així no haig de vigilar de no empassar-me el pinyol :)
ResponEliminaAi sí, isnel... sort que, de tant en tant, hi ha moments de calma :)
Lapsus "tecleae", my dear ;)
ResponEliminaL.
Bon dia, guapo :)
ResponElimina