Cap horitzó no em tempta com aquest
de ratlles lleus que traço jo mateix
i no em limita ni m'encercla. Clavo,
volenterós, les ungles a la nit
per obrir carreranys a tots els somnis.
Capfoguer, Miquel Martí i Pol
Una rutina plena de nusos, cruïlles i viaranys. Malgrat les dificultats, m'agrada resoldre els trencaclosques i passejar per aquests camins tan estrets i costeruts. Amb el cap ben alt. Perquè aquesta vida, de vegades esquerpa, és ben meva. Perquè l'he triada jo.
Molt ben trobat. I molt ben dit :)
ResponEliminaL.
Anna,
ResponEliminaUn poema més enllà dels versos del Miquel Martí i Pol. I com dius tu, aquesta vida "és ben meva" amb giravolts inclosos, per això crec que és millor viure-la mentre et ressona el cos.
;O)