La tarda esclata com un cop de puny a mesura que els núvols llisquen cel avall entre els retalls rogencs. Poses el present en pausa i el passat en fast forward mentre es rebobina la pel·lícula de video que acabes de veure. Damunt d'una bicicleta, et perds entre mots i pols, branques de pi i fileres de xiprers. Els Pink Floyd t'agafen per sorpresa amb Wish you were here. Però l'enyor ha esdevingut indolor, incolor, inodor, insípid. Sense efectes secundaris. Per fi.
Cada dia em sorprens, eres una caixa de bombons amb les paraules :)
ResponEliminaPD: Ara vaig a celebrar el meu aniversari, espero tornar sencer jaja
"La vida es como una caja de bombones...", que deia en Forrest Gump :)
ResponEliminaEspero que hagi anat bé la celebració (i que hagis tornat sencer!!)
Sí però aquí els bombons són les teves paraules :)
ResponEliminaSí, sembla que he tornat sencer, de fet he tornat més complet que quan vaig sortir de casa :)