La inèrcia et dibuixa cada matí, amb les mateixes línies, a la finestra del mirall. A l'ampit del teu reflex, mudes la pell, arrenques les escates de serp, llimes ungles i ullals. Hi ha tantes formes de morir sense deixar de respirar.
(sóc un palíndrom)
Mai te dic res perquè aquestes lletres teves em solen deixar copsada. Però avui m'has superat: m'encanta!
ResponEliminaSí, i tantes formes de viure deixant d'aspirar.
ResponEliminacal fugir de la inèrcia i mirar el nostre entorn, i gaudir del paisatge, i sentir-nos vius
ResponEliminaVida, gràcies :)
ResponEliminaVinz i Sr. Tibau, teniu raó: s'ha de viure. Per morir, sempre estam a temps, oi? ;)