ara i aquí

He deixat rastres de mi a l'escorça dels arbres que m'han acollit entre les seves branques, petjades dins del melic ombrívol que feia servir d'aixopluc, de laberint-amagatall. El passat dels indrets és ple de pistes d'un 'jo' fosc i adormit que es comença a desdibuixar en aquest present de llocs assolellats. No tinc ganes de trobar-me en els ahirs: sóc ara i aquí, i una mica demà passat.

3 comentaris

  1. Ara anam!!! Genial (de Mca)

    ResponElimina
  2. i demà passat ja no seràs més ahir?

    ResponElimina
  3. gràcies, anònima! :)

    Sr. Tinc, malgrat avançar a través dels dies, sempre som una mica ahir. La qüestió és no quedar-s'hi a viure :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall