Ratxes de sol travessen blaus marins.
Antònia Font
Perquè hi ha matins en què ens manca l'aire, decidim ofegar-nos una mica més tot esperonant les emocions que envaeixen pacíficament l'espai interior del pit. I així fem més petons del compte, abracem un xic més, carreguem el cafè fins que el regust de cafeïna sigui ben intens i finalment, amb la lírica ben arrapada a les comissures dels sentits, ens submergim en l'èpica musical amb l'ajuda d'un batiscaf per explorar els nostres límits. Per esbrinar a quina temperatura es fonen els sentiments.
De vegades, quan em manca aire, escolto cançons que me'n donin. Entre elles, Just breathe, de Pearl Jam. Sempre és interessant, però, explorar els propis límits.
ResponEliminaQuan et coneixes les fronteres, tots els camins duen a casa :)
ResponElimina