Maig es precipita, com una allau, i entra dins l'habitació. La neu, com una redundància en aquestes parets tan blanques, accepta el desgel d'un pensament que es desfà al ritme de l'eco metàl·lic del temps. Els cossos, encara ferms, com la voluntat d'abraçar-nos sota una pluja fina de destins incerts i mots volubles.
Maig, com un nou abril, no és garantia de res però, com un dia d'estiu prematur, ve carregat de promeses.
El maig històricament era un mes negre per mi, però em sembla que aquest any pot ser millor, almenys aquesta és l'esperança!
ResponEliminaPer cert, se't segueix veient al diari Ara!
M'alegro per les expectatives :)
ResponEliminaEncARA? ;)