Que has d'estendre la bugada al balcó, però el sol encara batega massa fort. I penses en el primer cafè amb gel de la temporada, en les fotografies a la plaça, en totes les paraules que has dit avui i en el regust del darrer estiu, memorable. L'ampolla de l'aigua ja és dins la nevera i els peus desitgen sandàlies i que els pintis les ungles d'un color alegre. El dia és ple de benvingudes particulars a la calor. Em pregunto quina ha estat la teva.
Jo et puc dir quina ha estat la meva... ah, no, no ha estat una benvinguda, ha estat una maledicció!
ResponEliminaOh, la meua... una mica de sol i de mel i de ginesta...? ;-)
ResponEliminaAi, XeXu, és veritat que a tu no t'agrada l'estiu. A mi tampoc m'agradava però, ara que estic a tocar dels quaranta, em comença a fer el pes :)
ResponEliminaMiquel, sona molt bé la teva rebuda :)