la vida combustible

Esgotar els dies com llumins. Aquest cremar-ho tot, la vida combustible, fins que no quedi res inflamable dins del cos. Tan sols aquella olor a fòsfor, característica.

I no comptar quants en queden a la capsa.
/

2 comentaris

  1. Unknowndijous, 24 de maig, 2012

    El millor de la olor a fòsfor és que elimina la pitjor de les pudors.

    ResponElimina
  2. anna g.dijous, 24 de maig, 2012

    Carpe diem i, de pas, fem net :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall