Conduir sola, de nit, fins al llindar de la matinada. Level 42 com un cop de puny a l'estómac. La ràdio t'escup a la cara aquells anys fets de dies perfectes, de banda sonora de pell tibant i tantes i tantes expectatives rere la mirada. D'aquella adolescent de passos llargs i somriures amples, només en resta el solatge al fons de tot allò que sóc ara.
Està bé que destaquis, en aquesta darrera frase, que potser abans eres molt, però que allò t'ha fet una base perquè avui puguis ser més encara.
ResponEliminaSom allò que som, i no podem oblidar d'on venim :)
ResponElimina