enfila't a la
branca més alta
de la mimosa
del teu febrer
més nu.
vesteix el
groc.
tenyeix-te el
cos amb el desig més boig,
bressola el teu
present fins a la son,
i oblida el que
has viscut per viure encara.
Francesc Garriga Barata, Temps en blanc
Com costa dir adéu al mestre...
Tens raó, Anna, com tots aquells que diuen que avui, de sobte, fa més fred, després de llegir la notícia. El trobarem a faltar.
ResponEliminaEl vaig conèixer per tu Anna, una abraçada!!
ResponEliminaMaría José
Marga, és una gran pèrdua. Estic segura que tothom que el conegués, ja sigui personalment ja sigui a través de la seva poesia, duu un bocí d'ell al cor.
ResponEliminaMaría José, estic segura que va ser una bona recomanació, oi? Una abraçada per a tu també!