20.2.15

estàtues

L'amenaça del marbre: el respirar lent de l'estàtua, la pell de vidre, aquest viure pedra.

Em pregunto on ha decidit amagar-se l'emoció. I d'on surt tanta indiferència.
/

2 comentaris

  1. Carlesdivendres, 20 de febrer, 2015

    Jo crec que és un mecanisme de defensa. Em fixo en la gent desapassionada, neutra, amb sang com aigüeta i a vegades els envejo... bé, no. Però ai!

    ResponElimina
  2. Anònimdivendres, 20 de febrer, 2015

    Ah, però un dia la pedra parlarà. Ja ho fa de tant en tant

    Miquel

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall