Quan el cos no té prou
adjectius amables
per ser sopluig
-la carn sovint no és
prou tova ni prou ferma
prou tova ni prou ferma
per acollir-nos i
sostenir-nos alhora-
sostenir-nos alhora-
ens construïm refugis
amb mots de morfologia dura
però de pell suau.
Vertebra'm
amb versos de marbre.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada