El cel insinua neu nova sobre camps, voreres, teulades i carrers. Però jo em deixo seduir pel poder hipnòtic de la rentadora durant llargues estones. De l'assecadora, en surten estels de colors barrejats amb la roba i amb l'olor de suavitzant. Petits encanteris que el meu fill guarda a les butxaques per fer-me somriure i així foragitar les ganes de plorar. Vaig a centrifugar tots aquests dies per extreure'n l'excés d'humitat. Que només en quedi allò que realment val la pena, a banda de la sal.
En relació a la sal, de la vida, recorda allò de "sal oberta a la nafra, que no es tanqui" (MMM).
ResponEliminaSi no fos que el tema dels darrers posts, i el teu estat d'ànim consecuent, no és precisament d'alló més alegre, et diria que m'encanta com escrius.
Un petó i una abraçada.
Gràcies... Intentaré escriure coses més alegres :)
ResponEliminaUn altre petó i una altra abraçada per a tu.
Ho dic millor: m'encanta com escrius; em sap greu que per a tu, no sigui aquetsa, precisament, una bona temporada.
ResponEliminaSimplement, escriu. :-)