El meu fill es vol casar amb mi. Li he tret del cap: si jo només serveixo per fer de mare. No sé per quina raó avui el meu nas ha tornat a recordar aquella olor intensa i blanca que fa la neu de ple hivern a alta muntanya. Aquella que queia a la petita Sibèria quan encara no et coneixia ni sabia estimar amb tota l'ànima.
Que hi ha algú sobre la faç de la Terra que no es vulgui casar amb tu? :P
ResponEliminaI was born to be alone, Vinz...
ResponEliminaUhmmm... intentaré contestar-te en una entrada al meu blog :P
ResponEliminaDibuix i tot que t'he fet! (Els meus alumnes també ho entenen millor amb els meus dibuixos no em preguntes perquè, no sóc cap picasso) :)
ResponElimina