Paraules, silencis, cuirasses, escapisme. Hi ha mil maneres de morir, d'abandonar-se, de no existir, de consumir-se. Abans de tancar el llum de les meves pròpies nits, imagino que l'àngel de la guarda és un ludòpata que va perdre la meva custòdia tot jugant a les cartes, quan jo encara era molt petita.
No ens podem refiar ni dels àngels de la guarda.
ResponEliminaEls millors són els altres, els que corren pel carrer, els que escriuen blogs, els que estan amb nosaltres quan els necesitem... aquests són els bons.
Malgrat tot, no val a perdre les esperances, perquè sinó, què?
Hola, només passava a saludar :)
ResponEliminaJo un cop vaig fer un post que deia que el millor àngel de la guarda era un mateix. De totes maneres, si va perdre la custòdia, algú la deu tenir, no? ;)
Lo timbaler del vallès