Respirem, treballem, somriem, patim. Vivim. I l'amor que es trenca, es recicla i es torna a posar a la venda. Les nits se'ns adormen als braços i els dies es continuen despertant cada matí per dir-nos que encara som aquí. Però jo ja no sóc la mateixa.
Que no te vendan amor sin espinas, deia Sabina.
ResponEliminaHi ha amors que moren per la boca, com els peixos ;)
ResponEliminaLa boca només sol ser la missatgera maldestra, anna; és el cor, el temps, que sé jo.
ResponElimina