Desmuntar sentiments i mobles. Recuperar vides, blancs trencats i panys de paret. Comprar un piano, un barret i cent grams de bones notícies. Per fi, una petita alegria. És com capturar un sospir de miratge, un bocí d'oasi que et faci oblidar per un moment que et trobes al bell mig d'un maleït desert. Ja no hauré de pidolar somriures.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada