Què fer-ne, de tot aquest amor orfe, sense destinatari, que pesa tant a les butxaques. Mots de teixit volàtil, pedaços per tapar esquinços i forats, punxades als dits. Les agulles de cosir, sense el fil, esdevenen armes blanques.
(sóc un palíndrom)
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques? (Mx3 o Maria Mercè Marçal)
ResponEliminaEsquinçar! No em surtia aquest verb quan intentava escriure el darrer post! Estàs en tot! :) Per aquí s'utilitza esgarrar/esguerrar...
Doncs el fil és una arma blanca més perillosa que la seva agulla! O almenys això em va dir l'últim que em va suturar un dit!
Últimament no sé perquè poso tanta exclamació! Ni que s'acabara el món!
Exàmens, potser????!!!!! ;)
ResponEliminaI nervi condensat!
ResponEliminaAquest amor orfe s'haurà de guardar fins que tingui destinatari... I mentrestant potser dedicar-lo a un mateix? Em sento bastant com tu últimament...
ResponEliminahi ha amors orfes?
ResponElimina