Si et mire,
si et pense,
no em demanes que siga objectiu;
tampoc no em demanes que siga subjectiu.
Tot això no trau cap a res,
perquè si et mire,
si et pense,
només puc ser una cosa:
adjectiu.
Em somrius des del blanc de la nevera. Congelaré aquestes ganes de tu, obriré una cervesa i, entre glop i glop, imaginaré un final feliç per a aquesta història.
si et pense,
no em demanes que siga objectiu;
tampoc no em demanes que siga subjectiu.
Tot això no trau cap a res,
perquè si et mire,
si et pense,
només puc ser una cosa:
adjectiu.
Andreu Galan, Cansat de diumenges
Em somrius des del blanc de la nevera. Congelaré aquestes ganes de tu, obriré una cervesa i, entre glop i glop, imaginaré un final feliç per a aquesta història.
m'ho recepto per a mi, això que dius. em va com anell al dit.
ResponEliminame n'alegro, elisenda ;)
ResponElimina