27.4.13

de verd a verd


XVII

Deliri i nafra, la ventada. Mou
les més veroses baules de la vida
que amaguem pels armaris. Enrenou
i dringadissa. traït i estropell:
despentinades oliveres, pell
encetada. L'amor hi és tot mentida.

Dins el martell del vent tot ens defuig.
Desfici i nafra, brut desfici, enuig.

Joan Todó, El fàstic que us cega


de mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense un tu,
sense un nosaltres.

recull la llum si encara és clar

Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall