XVII
Deliri i nafra, la ventada. Mou
les més veroses baules de la vida
que amaguem pels armaris. Enrenou
i dringadissa. traït i estropell:
despentinades oliveres, pell
encetada. L'amor hi és tot mentida.
Dins el martell del vent tot ens defuig.
Desfici i nafra, brut desfici, enuig.
Joan Todó, El fàstic que us cega
de mi a mi
quin llarg viatge!
que inútil sense un tu,
sense un nosaltres.
recull la llum si encara és clar
Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada