És clar que s'ha de sentir i escriure des de ben endins. Però no només cal fer poesia de la tristesa: potser és més difícil escriure versos des de la felicitat :)
Jo crec que això depén de cadascú. A mi la felicitat em dóna ganes d'escriure, en canvi la tristesa no sé expressar-la en forma de poesia, em fa un cert pudor.
Home, que en prengui nota uns quants! Que això ja sembla un mar de llàgrimes!
ResponEliminaCafelitus
Però vols dir que la poesia és creïble si no ve de ben endins?
ResponEliminaÉs clar que s'ha de sentir i escriure des de ben endins. Però no només cal fer poesia de la tristesa: potser és més difícil escriure versos des de la felicitat :)
ResponEliminaJo crec que això depén de cadascú. A mi la felicitat em dóna ganes d'escriure, en canvi la tristesa no sé expressar-la en forma de poesia, em fa un cert pudor.
ResponEliminaSuposo que depèn de cada persona, Marga. Però crec que la gent té més tirada cap a la cosa trista...
ResponElimina