Posar-se el dia al revés i que es vegin les costures.
Trobar bitllets vells d'hores gastades a les butxaques, i que sobrevingui el tacte arrugat de les ocasions perdudes als dits i a la boca, aspre. Tibar fils desorientats per abaixar telons de capvespres imperfectes: la nit, com un mitjó foradat, et troba descosint mots per no donar veu a la recança. Silencis i didals contra exèrcits d'agulles de cap. Distàncies prudencials, enyors controlats. Punxades.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada