Vas venir per quedar-te,
i és des de llavors que compto
el temps en poemes.
I, ara, en clau d'aniversari,
penso que quaranta anys
són molts versos.
Et dec el pes d'una vida
en mots i poesia.
Si em deixes dir-te.
(sóc un palíndrom)
És preciós, Anna, gràcies!
ResponEliminaEl pes d'una vida en mots i poesia deu ser més lleuger, la capacitat per posar paraules a tot allò que ens passa sempre és alliberador no?
ResponEliminaMaría José
Gràcies, Marga! :)
ResponEliminaSí que és alliberador: crec que ja no podria viure sense escriure :)
m'agrada especialment això de comptar el temps en poemes
ResponElimina