it's a very plum plum

Els sostres alts, l'art suspès i respirable, la remor del passeig civilitzat de la gent que ocupa els espais suaument. La contradicció de la calma que supura la cultura, com un bressoleig, i el desig desaforat de devorar-la i les ganes de més. Singlot. I després, atrinxerat al pit, aquell tot que no es deixa escriure.