cap de casa

He desterrat la por al darrer calaix de l'ànima, a les golfes del cos, al cap de casa. Allà on van a parar els objectes inútils, els pensaments massa audaços i la roba que ja no m'escau.

El temps, una certa quantitat d'oblit i la pols fan miracles.

Esblaimen, temperen.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall