He desterrat la por al darrer calaix de l'ànima, a les golfes del cos, al cap de casa. Allà on van a parar els objectes inútils, els pensaments massa audaços i la roba que ja no m'escau.
El temps, una certa quantitat d'oblit i la pols fan miracles.
Esblaimen, temperen.
Esblaimen, temperen.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada