Massa tardors acumulades
als turmells.
El pas del vers, feixuc:
el mot ja no s'enlaira
com abans.
No ens caduca l'amor:
se'ns cansen les paraules
dins d'un cos que oblida
a pas lent
com es pronunciaven.
(sóc un palíndrom)
I jo que fa poc que parlava de paraules, i de no voler ser només paraules, temo que algun dia se m'acabin per poder expressar els sentiments que no hi ha manera de controlar dins. Per no repetir-me, i no sonar buit.
ResponEliminaSempre trobem la manera de no repetir-nos. Les paraulen muden la pell. I muten :)
ResponElimina