Perquè tota jo em parla de tu,
fugir blanc enllà
per no desitjar-te amb paraules,
altre cop.
I dibuixar pensaments
a mà alçada
a la paret que m'acull
els vespres que no et tinc
per recolzar la mirada.
Desig-espiral,
cercle viciós.
Tu, tinta xinesa.
Indeleble,
a tots els horitzons.
Gràcies, Anna! Hi ha dies que sembles llegir-me el pensament de paraules sense forma i endreçar-les i fer-les sortir de manera poètica :-D
ResponEliminaGràcies a tu per llegir aquests versos :)
ResponElimina